Aquí mano jo! (El vol de l’home ocell. Sangtraït)

Feta al Cim d’àligues. Si hom s’hi fixa molt, es poden veure els fils en quadrícula.de la reixa on estava aquest voltor . Des del filat, vaig capturar aquesta mirada amenaçadora, enfocant ben bé els ulls, a través dels ferros. Està retallada ja que a la foto original, sí es veuen bé els ferregots però m’he estimat més retallar la foto per tal que no surtin.

He col·locat aquest voltor al color de gris marengo, (RGB: 93,93,91 CMYK 53,42,44,28) tot i que potser no és ben bé Marengo. Curiós d’on ve aquest nom: era del color d’un vestit que s’acostumava a ver Napoleó, i que era el color d’un dels seus cavalls preferits: “Marengo”, el nom del qual, va ser adaptat per la batalla de Marengo, en què va resultar vencedor.

Quan vaig fer la foto, no vaig poder abstreure’m de la mirada d’aquesta gran au, que rere la reixa, mirava com avisant: “prepara’t, que vinc”. Aquell dia, aquest ocell va sortir a volar. Bé, a planejar. Immens. Poderós. Amenaçador. Majestuós.
La veritat és que aquests ocells no haurien d’estar engabiats. Però, aquest complex és un recuperador d’aus i crec que aquesta n’era una.

La veritat és que quedes empetitit davant d’aquests animals. La cançó que he triat en aquesta ocasió és la de El vol de l’Home Ocell, de Sangtraït. Quantes vegades no la vaig cantar (sense saber-me mai la lletra!.).

Espectacular també, la introducció amb harmònica (i tot el joc que hi dóna a la cançó).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada