Amb sorra a les butxaques (Lluís Llach. I amb el somriure, la revolta)

Bé, ja se sap. Quan vas amb nens a la platja, tornes tu i ells, amb sorra per tot arreu. Aquesta fotografia, en realitat era un experiment d’un tutorial que vaig trobar per internet. Naturalment trípode i molta paciència i proves. M’encanta. L’expressió dels meus fills, l’alegria que desprenen, i l’abraçada final.

Si vens amb mi, et donaré tot el que tinc. Els riures i els somriures dels nens, afortunadament són la millor força que tenim per tirar endavant aquesta vida.
Poques coses més terapèutiques hi ha que els nens que riuen i juguen. I si, a més a més, són fills teus, encara més.
Els estimo.

Per això, he triat una cançó de Lluis Llach, una altra,  que m’agrada molt. Parla de somriures -no infantils, és clar- però sí de la força que tenen. Com un breu somrís és capaç de trencar, de moure, de girar i capgirar. Fins i tot, de provocar una revolta interna de la qual no pots escapar.

Opto per la versió del Nou Camp, perquè jo hi vaig ser (encara conservo l’entrada) i crec que va ser el primer concert, així, a l’engròs, a què vaig assistir…

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada