Muntanya màgica. Simon and Garfunkel. The sounds of silence

No hi ha muntanya més màgica que el Pedraforca. O potser sí, però per a molts de nosaltres, aquesta és única, sobretot quan l’has visitada, algunes vegades, de pujada i baixada, per bé que ara ja fa uns quants anys que no hi pujo. L’altre dia, però,  la vam visitar i semblava que ens volia amagar la tartera..

La muntana sempre és misteriosa, excitant i t’atreu com les sirenes a Ulisses, però no pas amb els seus cants, que també, sinó amb les seves imatges, els sons però també els silencis. Un silencis sorollosos i cridaners que ens envolten.
Per això, avui he triat una cançó que reclama els sons dels silencis, i que m’agrada molt i molt.

Aquesta foto està feta amb l’olympus E5, amb un objectiu zoom i passada pel tamís d’un editor d’imatges, en què hi ha accentuat els colors, els foscos i augmentat els contrastos, Tot i així, no l’he posada en HDR tot i que s’hi acosta força..

De tota la cançó, destaco aquesta estrofa:

“And in the naked light I saw
Ten thousand people, maybe more
People talking without speaking
People hearing without listening
People writing songs that voices never share
And no one dared
Disturb the sound of silence”

Gent cridant sense parlar,
gent sentint sense escoltar.

Deliciós. Així és com ens trobem massa sovint en aquesta societat. Estem acompanyats, o sols/acompanyats?  Els silencis que ens rodegen són tan sorollosos que ens fan mal les orelles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada