Vigilant eterns. (Tanita Tikaram. Cathedral song)

L’altre dia vam visitar el monestir de St. Pere de Rodes. I ja en van unes quantes. És impressionant. Un d’aquells llocs que s’ha d’anar, sí o sí. I, si a més hi trobes boira, doncs la mística del lloc encara t’embolcalla molt més. La veritat és que et deixes portar per l’ambient, les pedres que et parlen, el claustre, els espais, l’església, monumental, imponent. Aquesta foto, d’uns vigilants eterns, amatents, guaites de tot el que passa, la vaig fer perquè em va impactar aquest capitell amb l’imponent edifici al fons.

Mai no t’has sentit espiat? Vigilat? La veritat és que mai he tingut aquesta sensació. Bé, potser ara sí amb les noves tecnologies que ens controlen molt més del que ens pensem i suposem. Ja cal que anem amb compte amb allò que pengem.

Potser sí que estem més controlats que mai. No m’agrada el control, i encara menys el descontrol. Però, compte, qui em coneix sap que sóc desorganitzat. Encara que sóc d’aquells que segueix un desordre organitzat. En el meu desordre, diguem-ne, sóc organitzat. Uf! Quin garbuix.
En qualsevol cas, descontrol no és el mateix que desordre. Aquell no m’agrada, aquest el suporto.

Per a aquesta entrada he triat una cançó que lliga una mica amb tot això: Cathedral song, de la Tanita Tikaram.

La lletra diu:

I saw you from the cathedral
You were watching me
And I saw from the cathedral
What I should be
So take my lies
And take my time
‘Cause all the others want to take my life
And I watch you with an intent, basic
It’s the same for you
You hold your hand
And it’s all fine – laced and
What would you make me do?
So take my lies
And take my time
‘Cause all the others want to take my life
Serious for the winter time
To wrench my soul
whole cotton, whole cotton ears
But I know there must be
There must be, yes, I know there must be a place to go
You saw me from the cathedral
Well I’m an ancient heart

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *