Jocs d’àngels (Eurythmics. There must be an angel)

A la catedral de Burgos, impressionant, pots trobar detallets com aquest en qualsevol racó. Al·legòric total. Llàstima que la foto no em quedés ben clara i diàfana. Sóc sincer, per això la poso en grisos..

En l’estol dels àngels, els querubins i serafins estan molt a prop de Deú. És ben curiosa tota la simbologia dels àngels, dels bons i dels caiguts, del tipus i les seves funcions.

Els àngels, no sabem si són juganers o no. Tampoc sabem quin sexe tenen. Aquesta imatge, jugant amb una calavera, és prou colpidora i amb un missatge clar, als feligresos.

Fins fa poc, els nens, nosaltres, aprofitàvem qualsevol estri per jugar, i en les meves èpoques, és ben cert que de qualsevol caixa fèiem un motiu per passar-ho bé.
Per a aquesta entrada havia pensat en la cançó d’Angelitos Negros de Machín, però al final, m’he decidit per la d’Euritmics, Segur que hi ha d’haver un àngel que juga amb el nostre cor. Fent trapelleries…

No one on earth could feel like this
I’m thrown and overflown with bliss
There must be an angel
Playing with my heart
I walk into an empty room
And suddenly my heart goes boom
It’s an orchestra of angels
And they’re playing with my heart
(Must be talking to an angel)
No one on earth could feel like this
I’m thrown and overflown with bliss
There must be an angel
Playing with my heart
And when I think that I’m alone
It seems there’s more of us at home
It’s a multitude of angels
And they’re playing with my heart

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *