L’oblit. (Jacques Brel. Ne me quitte pas.)

Primera d’una sèrie de fotos realitzades a Paris. I també primera d’una sèrie de fotos fetes amb la Sony, una compacta petita però poderosa. L’avantatge: un zoom magnífic de 10 augments, wifi (fantàstica per fer fotos de grups i programades, sense el pal), els desavantatges: no fa fotos en raw. Bàsicament.
Aquell dia a París va fer un dia plujós, molt i molt emboirat que va provocar grans contrastos a les fotos. Això va fer que els colors fossin encara més vius i pujats..
Aquesta foto, en realitat està feta amb el zoom de la petita Sony des d’un bus turístics al pont de.. no recordo. El cel era negre i el daurat de l’estàtua, i els colors de la bandera destaquen.  Ens posts posteriors, en penjaré més.

M’ha resultat molt difícil trobar una cançó per a il·lustrar aquesta entrada. Potser un tema francès, s’escauria de forma natural. París, definitivament és la ciutat de la Llum. I com ja va dir aquell rei, “Val ben bé una missa”.
“NO em deixis. És necessari oblidar. Tot es pot oblidar”, diu la cançó. Personalment discrepo una mica. No tot es pot oblidar. No és possible, sempre queda alguna cosa, allà amagada al fons de l’ànima. O de la memòria. NO puc oblidar. No vull oblidar (però ho intento).

Ne me quitte pas
Il faut oublier
Tout peut s’oublier
Qui s’enfuit déjà
Oublier le temps
Des malentendus et le temps perdu
À savoir comment
Oublier ces heures
Qui tuaient parfois à coups de pourquoi
Le cœur du bonheur
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *