Amenaça (de ploure). (Els pets. Està plovent)


Segona de les fotos dedicades a París. NO va fer un dia assolellat per anar-hi, però el cel estava immens amb unes boires i castells de boires, increïbles. Cada foto sortia afavorida ja que els contrastos eren cada cop més pujats. Com he aclarit abans, aquí, les fotos les vaig fer amb una petita càmera compacta, jpg -no raw- que va donar molt de sí!!

Des de sempre, quan ha plogut m’ha agradat mullar-me. Ja ho feia de petit, i per poc que pugui, encara ho faig ara, de gran. Ma mare ja em mirava malament, i ara ho fan els meus companys de feina, o la família mateix..
M’encanta l’olor de terra mullada, de pluja.. I encara més, si aquesta ve acompanyada de trons i llampecs, d’una gran tempesta.. És clar que, com diu el Raimon: “el meu pais, no sap ploure”.
Per a aquesta entrada, he optat per la cançó dels Pets, “està plovent” tot i que reconec que hi havia diverses candidates.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *