Evanescència (Visage. Fade to grey)

Aquesta foto està agafada amb el mòbil amb format raw. És increïble com ha avançat la tècnica fotogràfica. Amb el mateix mòbil, pots editar i tractar un fitxer raw de manera molt completa.
En aquest cas, són fitxers DNG, un format filial, diguem-ne.  Ha estat un matí de boira, potser el primer aquest any, amb un cert fred -noi, no acaba d’arribar-. Aquestes fulles destacaven i molt a la boira i em va agradar l’efecte de desaparició amb la boira, com es fusionaven.
Està feta a f/2,2, a 1/460 s i 150 ISO, tot amb el mòbil…

Cada cop més, es fa més pal·lesa la sensació d’evanescència. M’agrada aquesta paraula, però, m’agrada més el seu significat. Que tendeix a esvanir-se. Esvanir.
Ens anem arraulint amb el pas del temps, i amb la consciència del que fem i del que som.
I anem fent.
Per aquesta entrada, he triat la cançó “fade to grey”. Molt addient. Es tracta d’una cançó ja vella, de l’any 1981, de Visage.
“Tornant-nos gris, tornant-nos gris.

Un home en una solitària andana de tren,
Una maleta asseguda al seu costat,
Dos ulls que miren, freds i silenciosos,
mostren por, mentre es giren, per ocultar-se.[…]
Sents la pluja, com en un estiu anglès,
escoltes les notes d’una cançó distant,
sortint del pòster d’una botiga,
desitjant que la vida no duri tant. “

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *