L’oblit (red, red wine. UB40)

A la Gliptoteca de Munich, hi ha molt per veure, si tens temps per perdre’t.
El Faune Barberini, és impressionant. En marbre,  del segle III aC, crida l’atenció,  sí o sí.  En teoria, també és un sàtir embriagat. Borratxo, vaja.
Com sigui, no pots parar de mirar la perfecció del cos, de la talla, de la pedra ben delimitada, dels seus detalls, increïbles, ben acabats i definits.  Aquesta és una foto feta en format raw, però amb el mòbil. Posteriorment, només hi he accentuat alguna cosa més (la calidesa). , sense filtres ni res més.  He estat temptat a fer-la en blanc i negre per destacar més encara el contrast, però al final, l’he deixat tal i com l’he vista. Impressionant.

Donat que és un faune begut, m’he atrevit amb la cançó de UB40: red, red wine, la qual parla de les dubtoses virtuts de l’alcohol per oblidar, o no,  a un amor o desamor. Una mostra, d’entrada a la cançó:

Red, red wine, goes to my head,
Makes me forget that I
Still need you so

Red, red wine, it’s up to you
All I can do, I’ve done
Memories won’t go
Memories won’t go

Ai, els amors i desamors. Quant d’alcohol han fet córrer. Tot i així, penso que és un recurs fàcil, temporal i, per tant, totalment desaconsellable.
L’edat et dóna altres recursos, i visions..

En definitiva, una bona cançó que tots -els que tenim una edat- hem ballat algun cop.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada