Lluïment (Sinead O’connor. Nothing compares to you)

Avui he passejat i he mirat a les entranyes de la societat més immediata que ens envolta. Com fem tots, assiduament i diària.
De vegades, hem de fer un exercicis com el de Diògenes el gos i la llàntia encesa amb la qual, passejant-se en ple de dia, cercava homes (de veritat) pels carrers d’Atenes. . En les nostres passejades, tots trobem persones de veritat o no (què fàcil és avui dia, amagar-se darrere d’una identitat falsa) les quals prediquen mentides que volen passar com a veritat. Són uns milhomes i “mildones“.
Aquesta sargantana també es llueix, amb la senzillesa de la seva veritat natural, i amb la certesa que ho fa sense malesa.

OLYMPUS  CAMERA

És una foto mal feta. Es veu clarament que el punt d’enfocament no està on ha de ser, però és que va ser difícil fer-la ja que es va aturar precisament un momentet per prendre el sol, per lluir-se davant meu i deixar-me fer la foto.. Ziiu!! Feta!!!

La cançó que he triat per aquesta entrada, potser no s’hi avé del tot. De la Sinead O’connor. No hi ha res que es pugi comparar amb tu.

La lletra és una mica tràgica, però agafant-ho amb pinces, és veritat que res es pot comparar amb aquest fenòmen animal. Pell lluent. Una mica “fardon“, sí que ho és, sí.

Since you been gone I can do whatever I want
I can see whomever I choose
I can eat my dinner in a fancy restaurant
But nothing
I said nothing can take away these blues
‘Cause nothing compares
Nothing compares to you
It’s been so lonely without you here
Like a bird without a song
Nothing can stop these lonely tears from falling
Tell me baby where did I go wrong

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *