Està plovent (Al meu país, la pluja. Raimon)

Però mai plou a gust de tothom. L’altre dia, al Carnaval, en ple sol de febrer que escalfa així-així, va aparèixer aquesta comparsa que ens va portar pluja refrescant..
Bé, van anar sortint dubtes: és pluja o bé són meduses… No vaig gosar demanar-los-ho per allò de la vergonya, però ho vaig trobar ben original.

A la vida, mai plou com un voldria, de vegades massa i de vegades poc. Tot i així, gairebé sempre vaig sense paraigües i m’agrada mullar-me.

L’aigua de la pluja, treu penes i neteja l’exterior i també l’interior. Quina pena que no plogui més.

La cançó triada per a aquesta entrada és una adaptació que va fer en Raimon d’un poema: “Al meu país, la pluja…” (i continua.. no sap ploure).

Deliciós. Cal escoltar-lo parant atenció a la lletra.