Encís. (Carmina Burana. Carl Orff)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Acosta’t. Mira’m. No sóc etern però quasi. El temps s’atura. Mires embadalit la majestat de la construcció. Com és possible que encara aguantin?
La memòria dels textos traduïts tan de temps, vénen tots de cop. El món clàssic encara m’encisa.
Sens dubte que el temps és un dels millors consols -o pena- que hom pugui tenir..

O fortuna, velut luna.
La sort, com la lluna, creix i decreix. Sempre variable.
Com la vida mateixa…

Aquesta foto no està tirada en B/N directament sinó que l’he processada posteriorment…

No podria ser d’una altra manera, així que un tema clàssic acompanyarà aquesta imatge. Tema fàcil, conegut i reconegut.

O Fortuna
velut luna
statu variabilis,
semper crescis
aut decrescis;
vita detestabilis
nunc obdurat
et tunc curat
ludo mentis aciem,
egestatem,
potestatem
dissolvit ut glaciem.Sors immanis
et inanis,
rota tu volubilis,
status malus,
vana salus
semper dissolubilis,
obumbrata
et velata
michi quoque niteris;
nunc per ludum
dorsum nudum
fero tui sceleris.Sors salutis
et virtutis…