He col·locat aquest voltor al color de gris marengo, (RGB: 93,93,91 CMYK 53,42,44,28) tot i que potser no és ben bé Marengo. Curiós d’on ve aquest nom: era del color d’un vestit que s’acostumava a ver Napoleó, i que era el color d’un dels seus cavalls preferits: “Marengo”, el nom del qual, va ser adaptat per la batalla de Marengo, en què va resultar vencedor.
Quan vaig fer la foto, no vaig poder abstreure’m de la mirada d’aquesta gran au, que rere la reixa, mirava com avisant: “prepara’t, que vinc”. Aquell dia, aquest ocell va sortir a volar. Bé, a planejar. Immens. Poderós. Amenaçador. Majestuós.
La veritat és que aquests ocells no haurien d’estar engabiats. Però, aquest complex és un recuperador d’aus i crec que aquesta n’era una.La veritat és que quedes empetitit davant d’aquests animals. La cançó que he triat en aquesta ocasió és la de El vol de l’Home Ocell, de Sangtraït. Quantes vegades no la vaig cantar (sense saber-me mai la lletra!.).
Espectacular també, la introducció amb harmònica (i tot el joc que hi dóna a la cançó).
