Si vens amb mi, et donaré tot el que tinc. Els riures i els somriures dels nens, afortunadament són la millor força que tenim per tirar endavant aquesta vida.
Poques coses més terapèutiques hi ha que els nens que riuen i juguen. I si, a més a més, són fills teus, encara més.
Els estimo.Per això, he triat una cançó de Lluis Llach, una altra, que m’agrada molt. Parla de somriures -no infantils, és clar- però sí de la força que tenen. Com un breu somrís és capaç de trencar, de moure, de girar i capgirar. Fins i tot, de provocar una revolta interna de la qual no pots escapar.
Opto per la versió del Nou Camp, perquè jo hi vaig ser (encara conservo l’entrada) i crec que va ser el primer concert, així, a l’engròs, a què vaig assistir…
