Cada dia passo pel davant d’aquesta construcció. Quantes històries ens podrien explicar aquestes parets..
Sembla que hi ha un pla de renovació, però ara per ara, està així. “No sé pas quants anys ens contemplen”, parafrasejant Napoleó (quin atreviment, per part meva), però en qualsevol cas, no gaire més de 150 anys.
Aquesta foto està feta amb un gran angular, un dia boirós, i la nova Olympus omd e1 mark ii. Superba. Lleugera però molt potent!!!
M’encanta veure els edificis vells, i sovint preguntar-me per tot el que segurament ha passat, la gent, els problemes i les alegries.. El temps passa per a tothom. Però crec que en la nostra societat, la velocitat és diferent.
Sovint, anant en btt, passem per masos en runes, desfets, amb algunes pedres encara a lloc. En català tenim una manera mol il·lustrativa d’anomenar-los: els masos rònecs.
El mot per sí mateix ja és il·lustratiu. Rònec, rònega.. Deliciós..
Per il·lustrar aquesta foto he triat la cançó que reivindica precisament el contrari, o que, si més no, hi posa l’accent en el temps d’ara, en el d’aquí. Els clàssics reivindiquen dos conceptes que han esdevingut tòpics literaris: tempus fugit i el molt conegut: carpe diem (que algun dia caldria explicar millor del que la gent es pensa. O sigui, llegir-lo en el context adequat).
Bé i ara la cançó: Gaudeamus igitur. Així doncs, gaudim, mentre som joves., etc, etc..
Si continues llegint la lletra, es veu com a tots, ens espera l’humus, després de la “senectutem”. o sigui, la terra on anem a parar tots..
Aquí la lletra i la traducció.
ext llatí | Text català |
---|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|