El passat ens parla…(Gaudeamus igitur. Kundala)

Cada dia passo pel davant d’aquesta construcció. Quantes històries ens podrien explicar aquestes parets..

Sembla que hi ha un pla de renovació, però ara per ara, està així. “No sé pas quants anys ens contemplen”, parafrasejant Napoleó (quin atreviment, per part meva), però en qualsevol cas, no gaire més de 150 anys.

Aquesta foto està feta amb un gran angular, un dia boirós, i la nova Olympus omd e1 mark ii. Superba. Lleugera però molt potent!!!
M’encanta veure els edificis vells, i sovint preguntar-me per tot el que segurament ha passat, la gent, els problemes i les alegries.. El temps passa per a tothom. Però crec que en la nostra societat, la velocitat és diferent.
Sovint, anant en btt, passem per masos en runes, desfets, amb algunes pedres encara a lloc. En català tenim una manera mol il·lustrativa d’anomenar-los: els masos rònecs.
El mot per sí mateix ja és il·lustratiu. Rònec, rònega.. Deliciós..
Per il·lustrar aquesta foto he triat la cançó que reivindica precisament el contrari, o que, si més no, hi posa l’accent en el temps d’ara, en el d’aquí. Els clàssics reivindiquen dos conceptes que han esdevingut tòpics literaris: tempus fugit i el molt conegut: carpe diem (que algun dia caldria explicar millor del que la gent es pensa. O sigui, llegir-lo en el context adequat).

Bé i ara la cançó: Gaudeamus igitur. Així doncs, gaudim, mentre som joves., etc, etc..
Si continues llegint la lletra, es veu com a tots, ens espera l’humus, després de la “senectutem”. o sigui, la terra on anem a parar tots..

Aquí la lletra i la traducció.

ext llatí	Text català
Gaudeamus igitur iuvenes dum sumus post iucundam iuventutem, post molestam senectutem, nos habebit humus!	Gaudim, doncs, mentre siguem joves Després de la divertida joventut, després de la incòmoda vellesa, ens rebrà la terra!
Ubi sunt qui ante nos in mundo fuere? vadite ad superos transite ad inferos ubi iam fuere?	On són els qui abans nostre al món foren? Aneu cap al cel, descendiu als inferns, si voleu veure’ls.
Vita nostra brevis est, brevi finietur, venit mors velociter, rapit nos atrociter nemini parcetur!	La nostra vida és breu, en breu finirà, la mort arriba en un instant, ens esquinça cruelment no perdonarà a ningú!
Vivat academia, vivant professores! vivat membrum quodlibet, vivant membra quaelibet, semper sint in flore!	Visca l’acadèmia, visca els professors! Visca cada membre, visquin tots els membres, sempre siguin en flor!
Vivant omnes virgines faciles, formosae, vivant et mulieres, tenerae, amabiles, bonae, laboriosae	Visca totes les joves, fàcils, formoses visquin les dones, tendres, amables, bones, laborioses.
Vivat et res publica, et qui illam regit! vivat nostra civitas, maecenatum caritas, quae nos hic protegit!	Visca la república, i qui la governa! Visca la nostra ciutat, la generositat dels mecenes, que aquí ens protegeixen!
Pereat tristitia pereant osores pereat diabolus quivis antiburschius atque irrisores	Mori la tristesa, morin els odiosos, mori el diable, els contraris als estudiants, i els que se’n riuen.