Anant a la fira de Tàrrega, vam tenir la sort (perquè hi ha tanta gent que no saps mai què veuràs i què no) de veure aques espectacle. Ballet a la paret. En realitat era un duet, penjat de la paret que van actuar durant uns 25 minuts, amb el so dels ball i valsos més clàssics que tots coneixem (des de Txaicovski a Strauss..). Impressionant!
Em va agradar molt.
La vida, a cop de vals, es veu d’una altra manera. Dolça. Alegre. Vital.
Et fa oblidar les penes i preocupacions..
I pensar que el Vals va estar mooolt desacreditat als principis de tot..
Per aquesta entrada, mira tu per on, he triat un vals deliciós: El vals de les flors..
Escolta’l i tanca els ulls.. FEs-ho a casa teva si vols, busca un espai. Relaxa’t i deixa’t anar, amb la ment, amb la imaginació. Vés més enllà.
Com diríem avui: una passada….
Per aquesta entrada, he triat el color blanc. El de les cames de la ballarina, movent-se al compàs de la música..
